La fracturació hidràulica o fractura hidràulica (en anglès “hydraulic fracturing” o “fracking”) és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material en el terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents en el substrat rocós que tanca el gas o el petroli, afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.
A causa de l’augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes, s’està popularitzant la seva ocupació en aquests últims anys , especialment en els Estats Units d’Amèrica.
Existeix una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d’aquesta tècnica, ja que a més d’un enorme consum d’aigua, és habitual que juntament amb la sorra s’incloguin multitud de compostos químics, la finalitat és afavorir la fissuració o fins i tot la dissolució de la roca, i que contaminen tant el terreny com els aqüífers subterranis (veure apartat de notícies per a consultar accidents relacionats).
Mapa del fracking a Catalunya. Font: L’accent
Plataforma Aturem el Fracking 