Discurs de Bernat Solé, Alcalde d’Agramunt, durant la signatura del compromís d’Agramu

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En primer lloc i en nom de l’Ajuntament d’Agramunt, donar-vos la benvinguda a casa nostra en un acte que ens uneix i ens ha d’unir com a territori que som i compartim. En aquest sentit, vull fer una agraïment especial a tota la societat civil que a través de la PAF s’han unit i han estat capaços de fer front a aquesta especulació del territori i a aportar l’agilitat i la capacitat de reacció que encara avui no tenim les administracions. Crec que cal prendre’n bona nota.

Permeteu-me convidar-vos a fer un exercici de reflexió. A la meva esquerra, molt al fons, tenim un dels castells que conformen la ruta dels Castells del Sió. Concretament, el Castell de les Sitges. Un castell començat a bastir a mitjan del segle XI, juntament a altres castells de la zona com el de Florejacs.

Situats més a la dreta, trobem un nucli de població, del terme d’Oliola, on en aquests moments hi han dues cases rurals que acullen turistes i visitants cada setmana.

Més al centre, trobem la gran plana agrícola del terme d’Agramunt, que aquest any fa goig de mirar, i que en un futur immediat el veure canviar amb l’arribada del Canal Segarra Garrigues.

Al fons, tenim el bosc del Siscar, una gran massa boscosa d’atracció per als amants de la caça i i de la BTT, i que en aquests moments s’estàan plantejant projectes de recuperació de la fauna autòctona per retornar-lo al que havia estat fa uns anys.

Ja a la meva banda dreta, veiem discórrer el canal d’Urgell, una obra que va transformar el territori fa més de 150 anys i que en aquests moments és una font de vida i riquesa per a moltes poblacions de les nostres comarques.

I ja al fons, veiem un dels extrems de la Ribera del Sió, una comarca natural formada al voltant del riu Sió i que li dóna aquesta fesomia especial des dels seus orígens des de la font de Gàver, a Estaràs, fins a Balaguer.

Si us he explicat tot això és perquè aquest conjunt de valors històrics, paisatgístics, econòmics,… no s’han fet d’un dia per l’altre. Si han arribat fins avui ha estat perquè les anteriors generacions han sabut gestionar bé el territori i l’han convertit en el que tenim ara. Ara feu un darrer exercici d’imaginació, omplint tot el que teniu al davant amb pous d’extracció separats entre ells uns pocs quilòmetres. És evident que no estaríem parlant del mateix. Jo, personalment, no vull formar part d’una generació que sigui capaç de convertir el que tenim al davant en un mar de pous, que permeti que les aigües que reguen aquests camps i subministren les nostres granges quedin contaminades per una especulació que, en el pitjor dels casos, ni tan sols reverteix directament al territori.

Per aquest motiu, avui sóc aquí en representació de l’Ajuntament d’Agramunt i donant veu al municipalisme en la defensa del territori. Sembla ser que des del Parlament, alguns encara no ho tenen clar. No dubteu que els convidaré a venir on som ara i a fer el mateix exercici de reflexió que hem fet. Estic convençut que canviarien d’opinió.

Agramunt, 13 d’abril de 2013

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s