Mariano Marzo no creu que hi hagi gas viable econòmicament a Catalunya

marianomarzo

BARCELONA | EFE. El catedràtic de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB) Mariano Marzo va afirmar ahir que és “improbable” que es trobi shale gas (gas i petroli atrapat en roques sedimentàries de gra fi) a les zones de Catalunya en què s’han sol·licitat permisos d’exploració mitjançant la fractura hidràulica (fracking).

Marzo va oferir ahir una dissertació sobre la fractura hidràulica i la seva important incidència en la producció energètica als Estats Units, on existeixen un milió de pous de “shale oil”, i va lamentar que el debat generat a Catalunya sobre aquesta qüestió no hagi comptat amb l’adequada participació de geòlegs experts.

Perquè es trobi “shale gas”, a Catalunya haurien de donar-se una sèrie de condicions geològiques, va explicar, com que les potències de les roques siguin més grans de 20 o 30 metres, que la profunditat de la roca “mare” que conté gas o petroli estigui entre 1.000 i 4.000 metres, que tingui la mineralogia apropiada i que el terreny tingui una porositat, permeabilitat i fractura de la roca adequades, entre d’altres qüestions.

A més, ha de donar-se una disponibilitat d’aigua dolça en grans quantitats, entre 15 i 30 milions de litres d’aigua dolça per pou en explotació.

Encara que a Catalunya s’estima improbable l’existència de jaciments de “shale gas”, sí que existeix potencial al País Basc i Cantàbria, segons va indicar el geòleg, i també en altres països europeus com França, Gran Bretanya, Alemanya i, sobretot Romania, Polònia i Ucraïna.

Segons el seu parer, davant l’exemple dels Estats Units, on s’ha apostat decididament per la fractura hidràulica, a Europa “es prendrà amb calma” aquest tipus de font d’energia, atès que encara no s’han pres decisions d’àmbit europeu sobre aquest tema.

Per contra, els Estats Units “ha canviat les regles del joc” i, malgrat comptar amb el 25 % de les reserves mundials de carbó, “tapa la seva suficiència energètica amb fons no convencionals”, com el fracking, va indicar Marzo.

Gràcies al petroli i gas aconseguits mitjançant la fractura hidràulica, als Estats Units l’electricitat és cinc vegades més barata que a Espanya i pot arribar a transformar el paper d’aquest país en el sector energètic, depenent cada vegada menys del petroli, procedent en gran mesura dels països àrabs.

“Cap a l’any 2020, els Estats Units podrien ser el productor més gran mundial de petroli” per mitjà d’aquest sistema no convencional, va indicar Marzo, encara que va precisar que aquest sistema “no és per sempre”, ja que s’estima que la facturació de la producció cau a la meitat només en el primer any d’explotació d’un pou de fractura.

Mentrestant, un pou de petroli convencional pot produir durant dècades, si bé aquest tipus de producció té els dies comptats i, a partir d’ara, caldrà cobrir la demanda amb un altre tipus de petroli no convencional, com el del tipus pesat, del qual Veneçuela en té amplis recursos.

Segons la seva opinió, “no existeix ‘la’ solució” a la falta de productes energètics en un futur pròxim, sinó que cal començar a estalviar, ser més eficient, dissuadir el consum d’energia i arribar a un pacte nacional a Catalunya, en què “tots els partits remin en una direcció, sense fer d’això una qüestió electoralista”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s