Conèixer, aprendre i decidir amb el fracking

llistes Electorals CiU 2012

La diputada de CiU, Cristina Bosch

Carta a la Diputada Cristina Bosch.

Acabo de llegir la carta de la diputada Cristina Bosch, en la qual manifesta l’elogiosa voluntat de voler centrar la realitat del tema i deslligar-lo de la lluita partidista. En un intent d’asserenar els ànims, parteix del fet que “tan sols” s’han autoritzat investigacions per mirar de contrastar  la presència d’hidrocarburs, per la qual cosa ara no és el moment de parlar de fracking.

La Sra. Bosch tindria tota la raó del món si la tècnica del fracking quedés reservada només al marc de l’explotació d’hidrocarburs no convencionals, supòsit en el qual, certament, el Govern de Catalunya no ha plantejat cap iniciativa d’explotació. De fet, en el marc legal actual, seria un brindis al Sol fer-ho: la Ley (espanyola) de Hidrocarburos, que regeix la matèria des de 1998, estableix en exclusiva la competència per autoritzar les explotacions al Ministerio de Industria, Comercio y Energía del Regne d’Espanya, sense que des de la Generalitat es pugui badar boca.

No obstant, passa per alt, com reconeixen els propis experts -i les empreses promotores camuflen amb eufemismes-, que la tècnica del fracking o, més concretament, l’slickwater fracking (injecció d’aigua mesclada amb components cancerígens, mutàgens i neurotòxics que la fan més lliscant) i l’estimulació química (injecció del còctel d’àcids que dissol la roca), sí que s’empra també a les darreres fases de la prospecció. Evidentment, en menor quantitat que en la fase d’explotació, però des del primer moment amb uns riscos innegables sobre la salut humana (i no només sobre el medi ambient, cal dir).

Tampoc diu res l’articulista respecte la recent i vergonyant votació al Congreso on vam poder veure als diputats de CiU votant al costat dels seus col·legues del Partido Popular i de Unión Progreso y Democracia per bloquejar un text legal que, pel simple principi de precaució,  pretenia aturar l’aplicació de la tècnica del fracking en territori hispà.

El que sí que acredita conèixer és el document intern que fa setmanes es va filtrar als mitjans de comunicació encapçalat pel servei de comunicacions del Departament d’Empresa i Ocupació on es plasmava fil per randa l’argumentari en què basa la seva peça. En el document en qüestió, s’hi defensa la postura oficiosa de la Generalitat partint de les directrius de “conèixer, aprendre i decidir”. Tres peus de fang, ja que, de nou amb la Llei a la mà, poc es podrà conèixer perquè els resultats de la investigació queden protegits pel principi de confidencialitat durant un termini de set anys i perquè poc es podrà aprendre quan es lliura en exclusiva la prospecció a les mans de les promotores, empreses multinacionals com R2 ENERGY, SAN LEON ENERGY, HALLIBURTON, ASCENT RESOURCES o BNK PETROLEUM que, val a dir, dedicades com estan a l’especulació energètica, no tenen dins el seu pla empresarial fer-nos als catalans i les catalanes més savis ni més sobirans. Obvio pensar que siguin aquestes corporacions, ni directament ni a través dels llargs tentacles del lobby Shale Gas España, els “organismes especialitzats i de prestigi” citats per fer els estudis i les anàlisis anunciats.

Per reblar el clau, en un gest d’un exercici de cinisme ofensiu, s’hi apel·la a un presumpte “dret a decidir” inexistent dins el marc legal en qüestió, ja que, un cop concedits des de Catalunya els permisos d’investigació, la llei d’hidrocarburs dóna via lliure (i, insisteixo, exclusiva) al Gobierno de España perquè concedeixi les posteriors concessions d’explotació com vulgui i on li plagui. Així, concedida des de Catalunya l’autorització per la investigació, la hipotètica riquesa energètica detectada quedarà automàticament en mans de les empreses prospectores i sotmesa a la lliure voluntat d’aquestes, condicionades només pel interès crematístic dels seus accionistes, legalment legítim, però èticament qüestionable.

Per tant, banalitzar les conseqüències de les autoritzacions d’investigació d’hidrocarburs, amagant-les rere una falsa cortina de desenvolupament científic i de progrés, és un greu exercici d’irresponsabilitat i un insult a la ciutadania. Els responsables de Govern han de ser conscients que és ara quan es pot aturar la que és sense cap mena de dubte la pitjor agressió que ha planat mai sobre el territori català: el fracking.  I que obrir-ne la porta suposa deixar en mans de l’Estat espanyol i de les multinacionals de l’especulació energètica el futur del nostre país, l’equilibri econòmico-social i la salut de la ciutadania.

El posicionament a favor o en contra el fracking no ha de ser mai una arma política, com bé diu la Sra. Bosch; i no ha de ser una carta bescanviable dins els tripijocs partidistes, afegeixo. En contra del que escrivia la diputada Sra. Cunillera, tampoc és una qüestió de dretes contra esquerres, ni com es comença a percebre des dels nuclis rurals, una pugna entre camp i ciutat, ni, com algunes veus de l’àmbit acadèmic ens volen fer creure, una confrontació entre ecologistes i empresaris… És una mera qüestió de supervivència del territori i de la seva gent.

Essent positius, podem agrair a l’alarma generada contra el fracking l’assoliment d’una conscienciació global vers la perversió del model energètic del qual deriva i la mobilització generada des de la ciutadania el tret de sortida d’una la transició improrrogable cap a un model de desenvolupament i producció sostenibles. Tenim davant la gran oportunitat cap al desenvolupament de les energies netes, renovables i no agressives, com a sortida més viable i immediata de la crisi, sinó la única.

Per tot això, la Plataforma Aturem el Fracking  defensa i creu en el futur i diu sí a un model de progrés decididament sostenible, sí a les dinàmiques econòmiques pròpies de cada territori, sí a la preservació i l’aprofitament del patrimoni i a la cultura, sí a les planificacions transversals correctes i transparents, sí a la gestió intel·ligent i democràtica de les energies, sí al paisatge i al medi ambient, sí a la salut i a la qualitat de vida, sí a les esperances per a les generacions presents i futures…

Ara estarem amatents a saber en què creu i què defensa el nostre Govern de la Generalitat i a qui escull per donar-li el sí.

Jaume Moya i Matas

Membre de la Plataforma Aturem el Fracking

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s